De les moltes paraules que s’escriuen sobre Pere Serra, destac allò que per a mi és el més rellevant: que era un home que estimava i compromès amb la seva terra i aquesta íntima justificació moral, d’estar en el lloc correcte de l’equació, alimentava la seva ambició i determinació pels objectius que s’anava marcant.

Pere Serra deixa un llegat important com a pro home de l’art, particularment de la pintura, creant infraestructures culturals impensables sense la seva intervenció decisiva però, el més destacable, és la significació social del diari Última Hora, uns dels pocs diaris a Espanya que no pertany a grups empresarials, posant als periodistes al carrer a la captura de la notícia, els reporters; i convertint a Última Hora en una font imprescindible per historiar el dia a dia de la de la nostra Comunitat.

Home plàcid, reflexiu i amb un geni notable, autoritarismes de patriarca segurament, no tenia aturall quan veia clar el que havia de fer-se i sabent engrescar als demés a no parar en esforços per aconseguir la millor meta. El seu sentit de l’anticipació per detectar les necessitats del mercat periodístic, el convertí en aventurer i innovador i en empresari satisfet per haver aconseguit que la seva vocació de periodista, i de servei al país, fos a més el seu mitjà de vida.

Veien avui la seva trajectòria, hom podria pensar que tot allò que va endegar no eren més que les eines imprescindibles per una gran obra transformadora de la societat que encara estar per donar els seus fruits. En això se pareix a aquells notables il·lustrats de finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX a Catalunya, que varen dotar de sentit de futur a Barcelona traient-la del ensopiment secular. La diferència amb aquells, és que Pere Serra va créixer des de baix; ha estat un home que s’ha fet a sí mateix. El seu començament va ser de soldat ras, a la redacció de Baleares, l’any 1947 i, just acabada la seva formació en acadèmica en periodisme, l’any 1951 a Barcelona, es trobà ben armat per llençar-se a realitzar el seu somni: fer i crear periodisme, canviar el País.

Els que el varen tractar al llarg dels anys destaquen que era un periodista pur, dels que  detecten la notícia, la desmunten per trobar-ne les parts i després es fiquen on faci falta per treure’n el màxim de suc i publicar-lo, que això és el periodisme; la frase, era ¿quina noticia me dus?

Aquest ensumar la notícia i la passió per contar-la, m’evoca el retrat del periodisme que tantes vegades ens ha seduït en pel·lícules com Todos los Hombres del Presidente, quan la investigació del cas Watergate, o la recent, Spotlight, destapant els escàndols d’abusos sexuals a menors per part de sacerdots a Canadà. Per Pere Serra el periodisme era això, ser ossat, tenaç, rigorós, punxant, irònic i sarcàstic a la vegada, per sense perdre mai l’objectiu: el lector que ha d’entendre el que li expliques.

Diuen que era cuidador del seu equip i que es preocupava molt pel seu benestar; que els considerava com una segona família. Pens, tal volta, que hauríem de demanar a la família si a vegades no se sentien ells en segon terme. Tenc per a mi que la seva dona, Margalida Magraner, que fins fa poc anys encara treballava a Majorca Daily Bulletin, fou en aquesta història d’èxit peça fonamental. Forta de caràcter i hàbil en manejar els números, la senyora Magraner devia d’actuar de contrapès tocant fusta a cada nova curolla d’aquest homenot somniador.

Era home compromès amb el Pais, sens dubte, i pragmàtic. Tractava sense embussos a les autoritats, les del franquisme a les qui va ficar algun gol, i a les demés, aconseguint no poques avantatges empresarials, tanmateix, era viu. Tenia arrelades fortes conviccions democràtiques i de País. Criticà aspectes limitadors de la Constitucions, com les excessives dificultats per la iniciativa de referèndums o la prohibició a que les futures comunitats autònomes poguessin arribar a federar-se. I es va implicar en la defensa de la cultura del País en multitud d’iniciatives, abans d’escometre la Gran Enciclopèdia de Mallorca, publicant al diari una doble pàgina en català, els dissabtes, La Columna de Foc, que coordinava Francesc de B. Moll i desprès Josep Mª Llompart.

Pere Serra era una persona de combat, com diria el Sr. Moll, emperò la seva guerra no era de titulars, ¡paradoxa! tractant-se d’un empresari periodista, sinó de filar prim com La Balenguera, que fila que fila, i amb la humilitat de qui sap que els fruits de tota tasca col·lectiva sols es troba a la fi dels anys. La simplicitat d’aquesta saviesa el feia esser una home tant explosiu, a pics, com íntimament modest i humà, i generós. Donava sempre les gràcies.(Publicado en Última hora, el  07/11/2018)