Los primeros años de formación. 1969-77

1969) Després de la recent desaparició del SEU (Sindicato de Estudiantes Universitarios, del Sindicato Vertical), l’any 1965 (Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sindicato_Espa%C3%B1ol_Universitario)

Vaig intentar impulsar un Club d’Estudiants Universitaris (tot i que jo estava fent el PREU) dins de l’Obra Cultural Balear que aleshores presidia Miquel Forteza. El nostre contacte i aval.lador n’era Climent Garau que agafà la presidència de l’Obra  l’any següent.

1970) El curso 70-71 jo cursava PREU a l’Institut Ramon Llull.

Anava a la Congregación Mariana, tot un referent de vida cultural a finals dels seixanta.

1 Entrevista. Era bien imberbe a pesar de la barba. 14-02-1070Primera entrevista.  BALEARES, 14-02-1970, les meves les meves lectures de l’època, eren els existencialistes, Sartre, Kierkegaard, Camus, i també llegia a Balmes (El Criterio, al Círculo de Lectores, com me va ajudar!); sí era una mica repelent. Doncs quan em feren la pregunta, què era per a mi l’amor, doncs vaig contestar amb tot el sentit més profund i vital: Es maravilloso. Recordant a un filòsof grec que deia que la filosofia naixia de l’admiració i la marevella de la intel.ligència davant la grandiositat de l’Univers.

Quan vaig  veure-ho publicat, em vaig empagueir tant que immediatament amb vaig afeitar la barba no sia que fos reconegut. Al.lotades!

Per aquells anys de Congregació Mariana teniem compromisos d’estar amb els demés, per trobar «pandilles», segurament; pero també per donar jaç a les nostres inquietuds de fer alguna cosa pels demés. No erem per massa religiosos la majoria, diria, que estaven bé en un ambient on el pare Sabater sabia transmetre sentiments de camaraderia i on respirava llibertat de pensament i compromís de fer alguna cosa. Sortiem d’excursió els diumenges, i ell sempre endavant marcant entusiasme.

Record, que en plena construcció de Son Banya anaven molts a ajudar amb el que pòdiem.

HOJA DEL LUNES, 26-10-1970 Presentaven una setmana d’orientación professional. Es feia cada any des de no sé quants.

Estaba yo muy verde en aquellos tiempos «prehistóricos». Desde la Congregación Mariana, que dirigía el entrañable P. Sabater, se movía una sociedad aburrida en vida cultural de Palma.

1969-70. El mundillo de eventos se repartían entre el Estudio General Luliano, el Círculo Mallorquín, la Congregación y Obra Cultural Balear empezaba a tener presencia pública.

El protagonismo estaba en las galerías de art. Estaba Ariel, la Latina, el Círculo de Bellas Artes, Pelaires se inauguraba por aquel año, mucho más tarde estaría 4 gats; había otras, claro.

1971) El curs 71-72 Cursava COU, al Ramon Llull.

Una empenta a l’Auditòrium.

Recién inaugurado, el sueño de Marcos Ferragut, había que empujar para fomentar la afición a las artes musicales y escénicas. Formamos el Club de Jóvenes Amigos. 18/Mayo/1971

Carta fundacional de Club de Joves Amics de l’Auditòrium. 3.Maig.1971

Una setmana més tard sortia publicada la noticia a la premsa, aquí l’entrevista que va sortir a Baleares-

Al centre, jo, Xavier Cassanyes, a la meva dreta Marc Ferragut i a l’esquerra el seu fill Rafael. El que es veu de perfil a l’esquerra de la foto en Jordi Llorens, a la dreta  no sabria dir, pot ser un reporter d’Última Hora, després , Gaspi Sabater de Baleares i Guillermo Summers de Diario de Mallorca

BALEARES, 18-05-1971. Aquí en la presentació del Club de Joves Amics de l’Auditòrim, amb Marc Ferragut i el seu fill, Rafael.

Varem fer uns carnets, aquí el número 1, el 50000 perquè vàrem començar per aquesta numeració.

Carnet 50000, el número u.

Arribarem en poc més de tres mesos al 380 socis.

En la terraça de l’Auditòrium hi ha un teatret a l’aire lliure allà vàrem muntar una obra de teatre vanguardista que pens que era de creació conjunta del grup. En Jordi Llorens es va implicar dirigint-la. Aquí teniu el grup que la formava.

Després varem tenir certa desavenències amb Marc Ferragut perquè nostros volien donar-li un caire més d’associació cultural amb caire més enfocat a la socio política.

És quan jo vaig aproximar-me a la Fundació Dragán.

DE QUAN LA FUNDACIÓN EUROPEA DRAGAN, no tenc fotos. (1971)

Constantino Dragán, doctor el derecho, rumano multimillonario europeista, soñaba con la Europa de hoy. Cuando se inauguró la sede de la Fundación en Madrid, y luego la subsede en Palma, hacia 1969? a su amparo se formó el Club de Estudios Jurídicos Europeos, CEJE.

Se trataba de una suma de personalidades del mundo del derecho, de perfil democristiano y socialdemócrata, que organizaban ciclos de conferencias-coloquio. Vinieron los profesores Sánchez Agesta, Ruiz Giménez, Tierno Galván,…formaban parte del Club, dirigido por, luego mi amigo hasta su muerte, José Font i Trías, el fiscal Miravet, S. Rodríguez Miranda, Raimundo Clar,… Y yo que estaba por ahí de aprendiz.

Aquí una ressenya publicada a Diari de Mallorca, amb motiu de la mort, als 91 anys, del fundador Constantino Dragán (28/8/2008)

La fundación fue creada por el empresario como una institución de carácter eminentemente europeo en un momento en el que Europa daba la espalda a España por la dictura franquista. Ya antes, desde 1950, Dragan había comenzado sus primeras iniciativas europeístas a partir de la publicación del Bulletin européen (el primer número es del 15 de marzo de 1950, y hasta ahora se ha publicado ininterrumpidamente), posteriormente concentradas de manera estable y orgánica en la Fundación Europea Dragan.

El objetivo de la institución era de forma genérica el fomento de la cultura, tanto a través de la difusión y la circulación de las ideas, como a través de la investigación, con el objeto de desarrollar, gracias a un mejor conocimiento recíproco de las distintas culturas de los pueblos, un espíritu de colaboración y comunión entre las naciones, cuyo fin es la formación de una efectiva conciencia europea. Para llevar a cabo sus objetivos, organizó múltiples actividades internacionales: universidades privadas (la Universidad Europea Dragan en Rumanía, la Golden Age University de Milán), cursos de especialización de postgrado, actividades editoriales, un centro de cibernética y la Asociación Europea de Estudios de Bioeconomía, creación de revistas especializadas y seminarios.

1972) La vaga de 1972. Per acabar, la crònica de Última Hora, de la vaga o manifestació que varem montar entre els cursos de Filosofia i Lletres, de l’Estudi General Lul.lià i l’Institut Ramon Llull. Era a COU, el curs 1971-1972

 UH. 16-02-1972.

Fou la primera vaga i manifestació contra el régim a Palma. Els grisos anàvem i venien i s’en feien creus de que allò pogués estar passant. Record que abans de confirmar que fariem la vaga, el mateix dilluns a primera hora, alguns companys dubtaren. Em vaig aixecar, al saló d’actes de l’Institut i no sé ben be que vaig dir però anàrem endavant. Na Joana Maria, estava al femení, en Cromanyon (n’Eusebi Riera) a Lletres… i tot va ser una manifestació popular a la fi.

Va durar una setmana en que diàriament es sortia al carrer. Fins i tot el de batxiller elemental es manifestàven, no sé si sabiem el perquè. En fi, supòs que seria una manera inconscient de dir no a la situació sociopolítica, encara que no tots tenim clar a què.

El turisme ja havia esclatat feia uns anys i el corsé s’havia fet estret. Ah! Raimon, «Al vent» la nostra divisa de llavors.

1973) El curs 1972-73. Vaig anar a Barcelona. 1973, matricultat a Econòmiques.

Res, va ser any de renous. Ens manifestaven per l’alliberament del presos del procés 1001, per la llibertat de Camacho i companyia. Encara eren vius les repercussions del Proceso de Burgos (1970) i el protagonisme estava entre el PSUC i l’Assemblea de Catalunya (1971). Jo anava ficat en un grup que estava per una educació de tipus integral… Vaig estar tot l’any entre Barcelona i Madrid, fent de correu.  Era quan la mort de Carrero Blanco (20/12/1973)

Era, a Madrid, quan l’atemptat del carrer Correo. I vaig tenir un desagradable encontre amb un poli bueno i un poli malo. Tenir una Baretta que t’apunta al coll és del més desagradable. Em va salvar que aleshores escribia a Ultima Hora, fent cròniques de teatre. Tenir un carnet per donar-me pas a la I Setmana de Teatre Independent de Cuenca. En fí, en varen deixar anar. Vàries vegades em vaig trobar el poli malo, un esgarrifós pelirroig, a l’expresso de Madrid-València. Uf! què desagradable.

1974) Al finales del año anterior, había conocido la Agrupación Hispana de Escritores, se trataba de un grupo de aficionados a la literatura, todos hacíamos pinitos. Me involucré y colaboré en la revista AUTORES-LECTORES.

Más tarde, ya a finales de año creamos la colección Mérope de poesía. Como muchos iniciativas de ese tipo, en aquella época, no pasó del primer libro. Como editor, presenté la colección.

Para no parecer que éramos pocos, con pseudónimo A. Meier, hice la introducción al segundo de los autores, Rodolfo Morte.

 La introducción a los poemas de Rodolfo Morte. Años más tarde me escribió un agradecimiento. Gracias Rodolfo!

1974) Apenas alguien lo supo. Estuve matriculado en la Facultad de Derecho de la Complutense para justificar mi estancia en Madrid. Estaba en una asociación cultural, que todavía existe pero sin más aspiraciones, con la idea de aprovechar la apertura del Régimen,que parecía ofrecer aquel discurso de Arias Navarro el 12 de febrero de 1974 (el año anterior atentado mortal de Carrero Blanco), para  crear el Ministerio de Cultura.

No llegamos a tener entrevista programada con el mismo presidente Arias, pero en ese intervalo se produjo el «gironazo», mayo del 74. Y, yo mismo, desaconseje aceptar la cita. Se cerró el capítulo.

1975) (Gener a abril de 1976)  La mili. La hice en su tiempo, en 1975. Puestos a estar año y medio, preferí hacerla más interesante y elegí la COE. Guardo un muy buen recuerdo del, entonces, Tte. Fulgencio Coll Bucher, fue Jefe  del Estado Mayor.

En unas de las salidas de campaña.

En plan de organizar el asunto.

Haciendo pan en una acampada de supervivencia.

1976) En julio de ese año envié a ediciones Picazo un trabajo poético realizado dos años antes. Se trataba de un libro de poemas «Elementos para el inicio de una construcción» inmerso en la tendencia cultural del momento Poesia visual mezclando texto con dibujos y trazos alusivos.

El libro, inédito y desaparecido constaba de tres partes. Una primera de trazos en tinta china que iba de lo más simple a lo más complejo. Una segunda con inclusión de fragmentos de canciones de grupos como The Who, The Animals, Pink Floid, … de Walt Witman, … todos con poemes míos inspirados en ellos, i, finalmente, una parte mía en que alternaba poemas en verso y prosa.

Blai Bonet me dedicó unas páginas con motivo de la lectura de mi original.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s