1975) Abans d’acabar la mili, el novembre de 1975, disfrutava del permís a Granada. Estava amb n’Assumpció, amb la que em vaig casar dos anys més tard. Com que tenia amistad amb Balatasar Porcel que aleshores dirigia la revista Destino, li vaig demanar, mem que podiem fer en aquest mes de novembre que es pogués publicar a la revista. Així vàrem fer un article conjunt.

Revista DESTINO, 8-14 de gener de 1976.

Per cert, el mateix dia que arribaven morí Franco. Tot tancat, l’Alhambra,…Sort que teniem el pla de fer l’article sinó, vaja desil.lusió!

Jo telefonant cada dia al quater, perquè estavem «movilizados». No va passà res.

Acabada la mili, ja estàvem ficats en la Transició. Tot just havia estat elegit president Adolfo Suárez, jo feia cosas amb GADESO. I vaig publicar un parell d’articles a la Revista Cort.

1976) Vaig entrar en contacte amb el Congrés de Cultura Catalana, del que era secretari i representant a Mallorca, Antoni Serra. Em va entusiasmar la idea de fer un «estat de la qüestió de la cultura i la societat a Mallorca» i veure de començar un camí nou, amb fidelitats a la nostra història i obert a un futur integrador i de tots.

 Entrevista, DM, 05-10-1976 Era Coordinador Cultural del Congrés de Cultura Catalana. 1976-1977

http://turmeda.balearweb.net/archives/200611

Durant aquell any i mig vaig fer una feina intensa amb l’ajut de tot el secretariat i el suport d’Antoni, de la malaurada Aina Montaner, den Biel Majoral, la Maria Antònia Oliver, a Barcelona, la meva «jefa», n’Eliseu Climent, a València.

Dels àmbits que directament vaig endegar Economia, Ordinació del Territori,  Turisme i Indústria en vaig quedar satisfet, però sobretot de la coordinació amb les associacions de veïnats, en la persona de Rosa Mª Bueno, Jaume Obrador, i d’altres als quals, més tard, vaig tornar a reunir quan vaig esser membre de la Junta d’Obra Cultural.

A la revista Lluc vaig publicar un grapat d’articles sobre això. 1977-78-79. Especialment vaig coordinar dos números sobre Ordinació del Territori.

1977) La marxa per l’Autonomia, surt d’una iniciativa del Congrés. En concret s’havia acordat que l’àmbit de Literatura que coordinava Antoni Serra fés la seva cloenda a Palma, el 29 octubre de 1977. Antoni va pensar que estaria bé fer alguna de més sonada i popular. Així, amb l’impuls de l’Aina Moll, que havia aconseguit que el partits que concorrien a les elccions de juny de 1977, tots menys AP, signassin un compromís per l’autonomia El Pacte Autonòmic, i després del precedent de 11 de setembre de Barcelona, es va autoconvocar una assemblea que coordinaria una acte en favor de l’autonomia.

L’assemblea va començar a funcionar el mateix setembre. En Victorí Planells, del PCIB, us enrecodareu que feia part del grup eivissenc UC, i jo, per part del Congrés forem els responsables de dur endavant aquella història. En principi es pensava en un acte a l’Estadi Balears, de fàcil accés, però després varem pensar amb una marxa que començaria a diversos indrets de Palma, des d’on les associacions de les barriades anirien arribant de diversos indrets i es concentrarien a la plaça d’Espanya, per tirar per Ramblas fins acabar a la plaça Major.

Roda de premsa, presentació Marxa per l’Autonomia.UH.

Heus aquí l’article, llavors signava els articles amb el pseudònim Antoni Jaume, per no mesclar opinions personals amb l’opinió del Congrés que jo representava, que com es veu està inflamat de la grandiloqüència del moment.

UH. 29-10-1977

La marxa fou èxit. Després d’aconseguida la fita que refermeva el compromís que s’havia assumit amb el Pacte Autonòmic, l’assemblea que organitzà la marxa es va autodissoldre, ben a pesar meu que vaig propossar una mena de comissió per a mantenir certa  inquietud al carrer a fi de no tenir un estatut descafeinat. Una vegada dissolta, i acabat el Congrés em vaig enfocar cap a Obra Cultural Balear. De totes aquelles reunions jo vaig redactar actes, en les quals mai vaig posar el meu nom per no treure protagonisme als polítics. Molt més tard, cap el 1990, vaig fer entrega d’aquells actes a la Biblioteca March, on hi deuen esser.

El 1997, vaig publicar un article el MUNDO-Baleares, amb motiu dels vint anys des d’aquella Marxa per l’Autonomia. Ho reprodueixo aquí perquè il.lustre aquells momenst.

1978) A juny de 1978, vaig esser elegit membre de la Junta de l’Obra Cutltural Balear

Ressenya de premsa, UH, 01-06-1978 Elegit membre de la Junta Directiva de l’OCB.

Tenia clar que havia de fer algun tipus de document teòric que pogués ser una referència de cara a la immediata nova situació política: les autonomies que ja apereixien als primer esborranys de Constitució. Sens dubte s’haurien de tenir clars algunes qüestions sobre llengua, referents de la nostra història, el caràcter integrador d’aposta pel futur entre mallorquins de naixements i vinguts d’altres regions espanyoles.

1979) Vaig fer que es creàs el Secretariat de Barriades i des d’allà vaig convocar a les mateixes entitats, partits i sindicats que havien estat a l’assemblea organitzadora de la Marxa per l’Autonomia, per redactar unes Bases de Política Cultural.

Ens reuinirem dervers tres mesos, quinzenalment i al fin al vàrem aprovar el redactat. Varen tenir un gran protagonisme, entre d’altres Josep Moll i Rosa M Bueno.

Les Bases es varen publicar a la revista Lluc, l’an 1979, a Malloca Socialista i referència als diaris.

Després, amb la feina feta, i vegent que no es volia anar més endavant, vaig dimitir.

Professionalment amb vaig dedicar a posar sistemes d’alarmes i més tard a fer el disseny de seguretat contra incendis i sistemes d’avaqüació.

Aquí estic amb n’Isidre quan estavam fents instal.lación a Menorca.

També ens divertiem. Fent l’indio a Ciutadella. 1979.

1981) Més tard, a 1981, feia dissenys d’instal.lacions per hotels i també vaig estar a COFEBA, assessorant als hotelers. Aquells anys vaig fer vàrios articles sobre la temàtica de contraincendis a Actualidad Hotelera, que dirigía Rafael Caballero.

També sortia a vegades en entrevistes per sensibilitzar sobre la importància de la seguretat a les instal.lacions hoteleres. No n’hi havia massa de sensibiliatat, hi havia hotelers que et demanaven si podies deixar-los extintors per uns dies, fins que passàs la inspecció, i després tornar-te-los. Nosaltres no ho varem voler fer, però altres cases que s’hi venien a llogar-los. Delirant.

1982) Com que vaig fer un curs a Madrid, al CEPREVEN, sobre seguretat contra incendis, explosions, …catàstrofes, vaig entrar en relació amb els tècnics del MOPU que estaven redactant la nova normativa contraincendis i seguretat,dirigida principalment als establiments hotelers. Vaig tenir molt de gust en participar amb suggeriments.

El DIA, 27-01-1982

 

 

En aquells anys compatibilitzaba la meva activitat professional entre la publicitària, amb Verde-Limón, i Taller de Publicitat, i la de Seguretat i Contra Incendis, primer a Holemes Ibérica (Seguritas), després Casasnovas&Roca, Aplitesa i després per independent.

 

VerdeLimón. Al mateix temps, tenia com amics a Gori Calero, morí massa aviat, i a Fernando Merino. Així que em vaig vincular a VerdeLimón, poductora de falques i publicitat i amb Taller de Publicitat, de Raimundo Moragues.

Varem treballar per les eleccions de 1982, a través de la nova Servicios de Comunicación,

Insercions a premsa i tanques. Març 1983

i jo, uns mesos més tard, vaig fer dissenyar la campanya de motivació al vot, a les eleccions al Primer Parlament Balear.

Vaig estar a la fundació del Partit Demócrata Liberal.

1983) La desfeta d’UCD deixa orfa el centre polític i entro, per primera vegada a l’arena política.

Folleto de presentación de la candidatura UM-PDL al Ajuntament de Palma, 1983. Estoy en la fundación del Partido Demócrata Liberal, Baleares. Como Secretario adjunto de Organización, estoy en la coordinación del campanya electoral por la coalición UM-PDL. Voy en la lista del Ajuntament de Palma.

A l’autobús de campanya. La foto és d’O. Pipkin. 1983

Les candidatures varen anar bé, pels dos partits, i la coalició, que acabaven de néixer, 6 diputats al 1er Parlament de Balears, i 2 a Cort.

 

1984) Amb la consutora Ibérica Consultores, relacionada amb el despatx Garrigues, vàrem gestionar la presentació i posada en marxa de la línea marítima (sols pasatgers) entre Alcúdia i Ciutadella. La naviera era Líneas Marítimas del Sur,  presentació 2 febrer 1984.

Jo n’era la persona assignada per dissenyar la presentació en societat de la companyia als mitjans de comunicació i altres.