4. CONCLUSIONS: TÈCNIQUES PER MODELITZAR OFERTA TURÍSTICA.

4. CONCLUSIONS: TÈCNIQUES D’ANÀLISI ESPACIAL PER MODELITZAR OFERTA TURÍSTICA.

La conclusió és que podem modelitzar un sistema a la carta i de marques blanques, per a implementar producte turístic en la mesura que es detecten nous jaciments i oportunitat de negoci. La utilitat d’aquesta modelització milloraria i faria més competitiva la destinació hegemònica de “sol i platja”, el turisme que visita Balears, i incrementaria el pes dels segments alternatius, en la mesura en què un marketing adequat sabria posar en valor el punts forts i potents de noves tipologies en la nostra destinació.

Tenim molt recorregut encara impulsant, com s’està fent, el turisme d’esports actius: cicloturisme, senderisme, hípica, circuits litorals de navegació a motor o a vela, segons l’estat de la mar; aprofitant instal·lacions esportives existents, com el circuit de motociclisme a Llucmajor o els hipòdroms de Palma i Manacor, impulsant programes similars al cicloturisme en  iniciatives lligades al món cultural; aprofundint en les possibilitats jornades-tours de recreació de pre-història, medievals, lligades a cursos especialitzats de diferent temàtica, en relació a estudis universitaris o enfocats a gent major; i no oblidant altres tantes possibilitats, com el turisme de congressos i de convencions,  tenint en compte les actuals instal·lacions hoteleres, i trobant i posant en valor altres recursos existents.

Les eines adequades per modelitzar una metodologia per comercialitzar producte turístic les tenim, prou experimentades, en les tècniques que s’apliquen pels estudis i la presa de decisions en geografia: els Sistemes d’Informació Geogràfica i les tècniques d’anàlisi espacial. En efecte, aquestes tècniques, pròpies de la geografia, s’han estès a altres camps en els que importa georreferenciar certs atributs de manera que, segons la intercalació de capes successives d’informació (categories de classificació), que es fan interactuar entre sí, i, aplicant un logaritme definit per fer l’operació (el criteri), proporcionen un pannell limitat d’opcions d’acollida (aquelles que acompleixen les condicions prèvies establertes), propiciant, així, a prendre les decisions més ajustades al criteri de recerca.

Aquestes tecnologies informàtiques, ens permetran posar a Internet una eina de selecció d’oferta perquè el turista, introduint dades de perfil, i les seves motivacions i expectatives, seleccioni el seu paquet de vacances a la carta; que trobarà disponible sempre que del costat de l’oferta, estiguin a l’abast aquells productes d’interès. La modelització es dirigiria en dues dimensions: una, cap a la consideració dels territoris d’oferta conferenciats, relacionats amb zones o empreses turístiques conegudes, que actuarien com una plataforma d’oferta consolidada i, en l’altre, ofertes en “clústers”, referides al que, anomenaríem territoris discontinus, tipologia d’oferta nova o destinacions noves, no posicionades, que actuarien en horitzontal amb altres, dins dels mateixos criteris de perfil de selecció definit pel client; de manera que els mercats competitius es convertirien en complementaris i col·laboradors.

Aquesta modelització del sistema de configuració de l’oferta, implementat a Internet, permetrà que el client prengui la decisió del viatge definint, amb molta precisió, la seva preferència que serà contestada per un mercat que proporcionarà una oferta ajustada: això és, la filosofia de les marques blanques en què el producte, turístic al nostre cas, podria independitzar-se o no, del lloc concret per prendre qualsevol valor dins del “clúster”; produint-se transferència entre ells, de manera que, en qualsevol cas, l’oferta blanca fos controlada pels empresaris finals del sector.

La major qualificació de criteris de recerca per part del client, permet implementar nous segments d’oferta, alternatius i complementaris, al “sol i platja” lligant-se activitats fora o dins dels recintes turístics, posant-se en valor d’identificador, i personalització de marca, els serveis propis de l’empresa o destinació, que es canalitzant a través de l’animació, que haurà de significar-se com un dels principals vectors distintius de valor afegit, a més, naturalment del valor del paratge que caracteritzi el producte turístic.

Xavier Cassanyes García

Palma,  juny 2009.

BIBLIOGRAFIA.

 

BERTALANFFY, L.V. (1976)”Teoría General de los Sistemas” Ed. Fondo de Cultura Económica. Madrid.

CASTRO, I.E. (1995) “O problema de escala” en “Geografía, conceitos e temas”. Ed. Bertrand. Brasil. Rio de Janeiro, pp. 117-140

CITTIB. Enquesta dela Despesa Turísitcade les Illes Balears. http://www.inetur.es

DEL CUETO, Carla Muriel, (2007) “Territorio y sectores populares. Una discusión entre la geografía y la sociología” Ed. Investigación y reflexión en Ciencias Sociales. Instituto de Ciencias, Universidad Nacional de Gral. Sarmiento. http://www.ides.org.ar/shared/practicasdeoficio/2007_nro1/03_DCSDossier.Palabras.Clave_Carla.del.Cueto.pdf

EGATUR (2007) “Informe anual” 2007. “Informe anual” 2006. “Informe anual” 2005. http://www.iet.tourspain.es/informes/documentacion/egatur/Egatur2007.pdf

GÓMEZ PIÑEIRO, F.J. “Aportaciones de la Geografía al estudio científico del Turismo”  Lurralde: inv. Espac. Núm. 28 (2005) p.153-161.

HARVEY, D. (1989), Ed. Esp. (1999) “La condición postmoderna” Amorurtur editores. Buenos Aires.

KELLERMAN, A. (2006). “Personal mobilities”. New York, NY: Routledge.

LEMOS, André (2008)”Medios Locativos y Territorios Informativos”. 2º Encuentro Inclusiva –net. Redes digitales y espacio físico. Pl. de las Letras, c/ Alameda, 15 Madrid

www.medialab-prad-es

MAcCANENLL, Dean (2003) “El turista. Una nueva teoría de la clase ociosa” Ed. Melusina. Barcelona.

PICORNELL i BAUZÀ, C;   PICORNELL i CLADERA, M.; POMAR i GOMÀ, L.M; altres (2002) “L’Espai Turístic”. INESE. Palma.

RIERA FONT, A. i altres, (coor.)  (2009) “Llibre Blan del Turisme a les Illes Balears. Cap a una nova cultura turística” Ed. Conselleria de Turisme, Govern de Illes Balears, UIB, Caixa de Balears, Sa Nostra i Cambra de Comerç de Mallorca. Palma.

RIERA FONT, A. (coor.) (2008) “Informe Econòmic i Social de les Illes Balears  2007”  Ed. Caixa de Balears, Sa Nostra. Palma.

RUL.LAN SALAMANCA, O. (2009) “La problemática territorial de las islas Baleares: una visión de conjunto”. Pendent de publicació.

SACK, R. D. (1986), Human Territoriality: Its Theory and History, Cambridge University Press, Cambridge. (Op. cit. Del Cueto, Carla Muriel, cit)

SASTRE ALBERTÍ, F.; CHRISTENSEN, H;  SERRA CANTALLOPS, A.; LLODRÀ RIERA, B; SANS ROSSELLÓ, I.; SEDA GAMBÍN, C. “Uso, necesidad e impacto de la oferta y la demanda de información turística multimedia de las Illes Balears  en Internet”. VII Congreso “Turismo y Tecnologías dela Información y las Comunicaciones” Turistec 2008

SCHNEIDER, Sergio y PEYRÉ, Ivan (2006) “Territorio y enfoque territorial: de las referencias cognitivas y a los aportes aplicados al análisis de los procesos sociales rurales” Capítulo de “Desarrollo Rural. Organizaciones, Instituciones y Territorio. Ed. Circus p 71-102 Buenos Aires. http://www6.ufrgs.br/pgdr/arquivos/462.pdf

SEGUI LLINÀS, M. (2006) “El turisme a les Balears (1950-2005)” Ed. Documenta Balear. Núm. 51. Palma.

SERRA CANTALLOPS, A. (2002) “Marketing turístico” Ed Piràmide. Anaya. Madrid.

TURPO GEBERA, O.W. (2008) Doctorando en “Procesos de Formación en Espacios Virtuales” por la Universidad de Salamanca. España. ostugeaqp@hotmail.com.

VERA REBOLLO, F.(coor.) (1997): “Análisis territorial del turismo. Una nueva geografía del turismo” Ed. Ariel Geografía. Barcelona.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s