2. EL MERCAT TURÍSTIC COM A TERRITORI CONCEPTUAL.

Les relacions funcionals que s’estableixen entre els agents de la demanda turística i de l’oferta amb les diverses xarxes que s’estenen entre ells, així com els fluxos que es produeixen (des del transport fins les campanyes promocionals), poden prendre, des de la perspectiva del geògraf, la formulació d’un territori en que el client potencial i l’oferta disponible pretendran controlar l’espai turístic (el mercat) imposant les seves decisions. Un espai, continent, que es desenrotlla en el camp conceptual (de la percepció i del comportament) en termes de motivacions, expectatives, aptituds, oportunitats, qualificacions i idoneïtats per, finalment, en forma de decisions quan el turista empren el viatge; això que està profusament estudiat al marketing, ens interessa, aquí, veure-ho des de la dimensió geogràfica.

En aquests intenció, podem referir-nos a Territori Turístic Conceptual com a una forma específica de mapa mental, d’escala temporal (es dibuixa davant l’expectativa d’un viatge), on els centres organitzadors (motivacions i ofertes) convergeixen en un procés lògic que s’explica, i es descriu, en el viatge escollit: Una seqüència de decisions que es prenen des de la iniciativa, inici i fins que s’acaba el viatge, quan es torna al lloc de residència, i que segueix produint efectes en contar les experiències viscudes a través de comentaris als amics (el boca orella) o per les xarxes socials, a Internet.

Aquesta visió integral del viatge turístic ens permetrà esquematitzar, i aplicar metodologies de sistemes experts i geogràfics, modelitzant comportaments útils pel marketing turístic; tant pel que fa a estratègies de curt termini, com per preveure escenaris de futur que ens ajudin a prendre decisions econòmiques encertades. El turisme, el mercat turístic, es comporta com a un sistema integrat, en la definició de Bertalanffy (1976:31), sistema és un conjunt d’unitats recíprocament relacionades, en què els principals elements del negoci turístic són actors interdepenents: el turista, amb les seves preferències, disponibilitats pel consum i un determinat grau avaluable de satisfacció i disgust; els agents organitzadors, que operen en el mercat en funció de les expectatives d’aconseguir clients; els mitjans de transport; els equipaments que actuen d’atracció; la logística institucional necessària, i la societat, emissora i receptora, on es produeixen fluxos interns i externs conjunturals, que caracteritzen el dia a dia dels posicionaments turístics, i que permeabilitza l’evolució del mercat.

Aquests elements, bàsics del sistema turístic, es desenvolupen espacialment en un mapa conceptual, objecte del marketing turístic, que cada cop està més controlat pel consumidor, el turista, que defineix nous camps d’interès a través de la xarxa d’Internet. Aquest esquema posa de relleu la qualitat de conjunt sistèmic que conforma el mercat turístic on podem establir que la disposició del conjunt d’elements de l’activitat turística té analogies amb les descripcions del territori de la geografia. Aquí, emperò, es tractarà d’un territori de caire conceptual on els elements, recíprocament relacionats, es distribueixen en un pla espacial de manera similar a com es distribueixen els elements que constitueixen i expliquen el territori geogràfic; prenent configuracions particulars per a cada tipologia de turisme. Això, ens serà substancial perquè alhora de proposar-nos establir metodologies per a implementar producte turístic es podran incorporar tècniques d’anàlisi, diagnosi i avaluació pensades per la cartografia i la geografia, com a eines qualitatives i quantitatives per a l’estudi de la demanda i de l’oferta turística.

No podríem incorporar aquestes tècniques aplicables al territori geogràfic, si no es justifica la relació isomòrfica (de paral·lelisme) entre el funcionament dels mercats turístics i els territoris de la geografia i, això ho aconseguim, de les vàries teories que expliquen el concepte de territori, aportant aquesta del geògraf Richard Sack, qui considera la territorialitat com l’intent per part d’un individu o grup d’afectar, influir o controlar persones, fenòmens i relacions, a través de la delimitació i l’establiment d’un control sobre una àrea geogràfica (SACK, 1986: 1, cit DEL CUETO, 2007: 13). La proposició de Sack, en la línia de Lope de Souza, que caracteritza el territori per l’existència de relacions de poder que delimita l’espai (SCHNEIDER, 2006: 9), ens aproxima  a la nostra pretensió d’entendre el mercat turístic com a una formulació específica de territori conceptual on la motivació del turista i l’oferta disponible, actuen de poders o controladors del territori, versus mercat turístic.  En efecte, hi ha territori (vs mercat) si hi ha el poder de control (vs interès per controlar els fluxos del mercat); de voler exercir  aquest control vs ocupar/gaudir d’aquest territori o mercat. És així, doncs, que situats en el pla de les relacions entre motivacions/demanda i satisfaccions/oferta, el turista actua de controlador i definidor, marcant els trets determinants d’allò que cerca; i, també, de manera similar, l’oferta controla aquest territori/mercat amb la capacitat de respondre a les expectatives del client turista. I, tot això, a cadascun dels segments de mercat determinats per cada tipologia de turisme que es tracti; acotant, delimitant doncs, les ofertes i les motivacions segons ho analitzem des de la demanda o des de l’oferta.

Aquests controls, els mantenidors del mercat en el nostre isomorfisme, poden deixar d’ésser efectius si es perd “posicionament” per no haver sabut desenvolupar les estratègies de manteniment adequades. Com diu Sack, els territoris requereixen un esforç constant per al seu establiment i manteniment, i conseqüentment, són el resultat d’estratègies per afectar, influir i controlar persones, fenòmens i relacions (sic). De manera que el turisme, i el mercat turístic, s’explica i és manté viable mentre que el turista, generador de motivacions, i l’oferta turística, generadora de satisfaccions a aquelles, constitueixin un tot complementari; un territori de convergència conceptual (d’estimació mútua) que es concreta en la realitat del viatge turístic quan conflueixen i encaixen el turista-motivació i oferta-satisfacció, a través del control d’accés que és la decisió d’adquirir el producte ofertat.

Pel que es refereix a la conformació en xarxa, Haesbaert i Limonad (2007) parlen del territori com d’una noció més àmplia que un lloc i una xarxa fins confondre’s un i altra convertint-se, un lloc en una manifestació del territori on es privilegien fluxos i xarxes….(CASTELLS,M. 1987, cit. HAESBAERT-LIMONAD,2007:44). Ens interessa ressaltar aquesta visió del territori explicat des dels fluxos que s’hi produeixen, interns i externs, perquè entra de ple en arguments que ens resulten comuns, quan es refereixen a les xarxes virtuals, als comportaments i al funcionament, en xarxa, de l’economia financera i productiva; reforçant la xarxa Internet com la base tecnològica de suport a la proposta de modelització metodològica que sustenta aquesta comunicació.

Al territori geogràfic, les xarxes i fluxos (de transports, comercials…) que configuren el territori incideixen, en termes similars en com, al territori turístic conceptual, les interaccions entre els agents turístics i els factors que intervenen al mercat, com preus, crisis sociopolítiques, modes, campanyes publicitàries… etc, incideixen en les decisions que determinen l’elecció de la destinació turística.

 
Avançant en aquesta caracterització interessa, perquè il·lustre, el punt de vista de Harvey (1989), quan parla de territoris conferenciats (acordats) per relacions polítiques, culturals, socials i econòmiques; i quan es refereix a les esferes locals, regionals, nacionals i internacionals, associades a dinàmiques que impliquen, simultàniament, processos de desterritorialització i reterritorialització. Suggereix, el geògraf, que els actors que informen la definició territorial poden perdre en un moment donat poder de domini sobre els àmbits geogràfics, mentre, en d’altres, construeixen realitats territorials noves, que desfiguren les precedents o es juxtaposen a elles. Això, en aplicació al nostre territori turístic conceptual, s’explica per la competència d’altres destinacions que es posicionen favorablement amb millors expectatives de preu, qualitat o valors afegits (com activitats noves o complementàries).

Corboz (2001) i Kellerman (2006), analitzant el fenomen de les xarxes de comunicacions basades en les tecnologies de la Informaciói la Comunicació, argumenten la territorialitat, en la direcció de noció temporal i conceptual que proposem. Corboz, sosté que el territori no és una dada sinó que és el resultat de diversos processos, de manera que el territori fa les vegades de construcció com si es tractés d’un producte. (CORBOZ, 2001: 20, cit DEL CUETO, 2007: 12), suggereix incorporar la categoria d’instantaneïtat com un valor de definició per sí mateix. Aharon Kellerman (2006), per la seva banda, diu que els individus porten amb si els seus propis territoris…a través de l’ús creixent dels telèfons mòbils, portàtils i memòries mòbils, que permeten transportar tota la biblioteca, i tenir accés i comunicació immediates sense que importi la localització (KELLERMAN 2006: 64, LEMOS: 2008), de manera que aquesta idea funcional ens posa en disposició de reconèixer que aquestes característiques de mobilitat i puntualitat, temps i lloc, que descriuen el procés de percepció i comportament del “consumidor tecnològic”, guanyen protagonisme, marcant tendència i estil de com es prendran les decisions en el turisme, i, això, veiem que pot explicar-se en la contextualització des d’aquests territori conceptual referit al turisme.

Al Territori Turístic Conceptual, formulació descriptiva on es desenvolupa el mercat turístic, trobem que les motivacions que originen un viatge i les ofertes del mercat, es duen, i són presents conceptualment, mentre dura el procés de la decisió del viatge i continuant essent desideratum mentre no s’ha culminat la decisió i realitzat el viatge. I, aquesta obvietat de concepte, explica el comportament dels agents que actuen en el mercat turístic que són, conceptualment, inestables perquè en ells hi conflueixen diversitat de factors que, per la seva naturalesa heterogènia, són de difícil previsió. Per contra, des de la conceptuació com territori, de concepte, poden ser tractats amb metodologies, conegudes en geografia, definint un model metodològic que ens pemetrà simulacions a molt curt termini.

Recopilant, es defineix com a Territori Turístic Conceptual el mapa mental on es desenvolupa el marketing turístic: cap a la satisfacció de les necessitats del consumidor, detectant tendències de demanda per inspirar la conformació de l’oferta i, des d’aquesta, per donar sortida als seus productes. Aquest territori-mercat ens vé controlat pels agents principals que el delimiten, turista i l’oferta, que intervenen a modus dels llocs de la geografia condicionats pels diversos factors i accidents, circumstàncies que alteren el comportament sistèmic de conjunt. Com es dóna al territori geogràfic, que es descriu per centres organitzadors, factors determinants, accidents, fluxos…etc, reconeixem que al nostre Territori Turístic Conceptual es dóna un comportament isomòrfic (paral·lelisme de funcionament) amb el de la geografia, perquè el procés del turista en elegir destinació té forma de decisió geogràfica, ja que la decisió final, una vegada definides les circumstàncies de partida (perfil, tipologia, zona de destinació,…), es deixa guiar per condicionants propis que s’assemblen a la descripció del territori geogràfic. A la geografia, els accidents geogràfics descriuen el territori i el condicionen; al territori turístic, les conjuntures del mercat, els preus de les vacances, les promocions de darrera hora, expliquen i condicionen l’evolució del mercat permetent reconèixer, al sí del Territori Turístic Conceptual, fluxos interns i externs que alteren el nostre incentiu nuclear, o principal (la decisió presa), canviant l’elecció inicial; decantant cap a alternatives, de similars característiques tipològiques, relacionades amb llocs coneguts, amb imatge de marca (conferenciades), o destinacions, o motivacions noves, poc posicionades. En resum, les similituds funcionals descrites, entre el comportament dels elements definidors del Territori Turístic Conceptual i els del territori geogràfic, permet que puguin utilitzar-se tècniques geogràfiques en l’organització del mercat turístic.