PALMA, REFLEXIONS SOBRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC.

Al.legacions a la revisió del Pla General d’ordenació Urbana de Palma. Registre de l’Ajuntament de Palma, 21-Maig-2012

1-INTRODUCTORI

1.1-La Ciutat heretada.

Durant més de 40 anys, el model urbanístic que ha triomfat a Europa, ha estat l’anomena’t “zoning”; un tipus d’organització territorial en què l’espai es compartimenta segons les diverses activitats que es desenvolupen a la ciutat. Desenvolupada als Estats Units, en plena eufòria racionalista en la societat industrial del fordisme,  la funcionalitat i l’objectivitat tècnica, el cientificisme i el holisme, eren la divises que pretenien harmonitzar les virtuts d’un capitalisme post-industrial, vinculat a un capitalisme financer creixent, i la idealització d’una organització social cooperativa que cerca traslladar  l’organització del taylorisme-fordisme a l’urbanisme. Urbanitzacions residencials, i pobles ideals pensats per viure-hi, gaudint de les relacions veïnals, allunyats de les àrees industrials contaminades pel fum i els renous de l’activitat fabril; són les propostes del “master planing” que es desenvolupen als anys vint i fins els seixanta, als Estats Units i que s’estenen a Europa després de la segona guerra mundial.

Zones residencials diferenciades de les àrees comercials, de serveis generals, d’esbarjo o de treball. Les zones industrials i d’activitat fabril, allunyades del sòl urbà consolidat, de manera que els efectes molestos d’aquestes activitats: renous, fums, males olors o la congestió del vehicles de transport industrial, es facin a la perifèria, causant mínimes alteracions en la vida quotidiana dels residents.

Així, a Palma, s’implementa el Pla Ribas-Piera, que importa aquest model aquí, i neixen els polígons industrials de Son Castellò i Ca’n Valero; les zones del “col·legis”, concentrant l’oferta educativa de referència a Son Rapinya; la consolidació de Son Dureta, inaugurat a1953, centralitzant-se allí l’oferta hospitalària i, fins ben entrada la dècada dels 80, també d’ambulatòria,  convertint-se Son Dureta en l’àrea sanitària de referència; mentre que l’oferta comercial, es dibuixa en la zona entre la via de cintura, a l’altura de la carretera de Valldemossa, que no es completarà fins mitjans de la dècada dels 90, pel que fa al enllaç amb Cala Major; i, l’oferta d’oci, queda prevista a la zona contigua, on es localitza Ocimax. Tot això, pel que fa al nucli consolidat de Palma, sense considerar la zonificació a la perifèria de Palma fins els límits del terme municipal.

El model de “zoning” tot i que es podria considerar encertat pel que fa a allunyar les activitats econòmics industrials (perilloses, sorolloses, brutes, insalubres o intensives en utilització) fora de les àrees residencials, augmentava les necessitats de desplaçaments pendulars, entre llocs de treball i residència; residència i col·legis; residències i àrees comercials i d’esbarjo i, també, la congestió de les vies de comunicació per arribar aquests serveis.

Aquest model d’especialització de l’espai urbà, extensiu en quant utilitza molt espai per una baixa radicació d’usos, produeix l’estructuració del territori en pols especialitzats, i dispersos en el territori, contribuint a fragmentar les zones en estrats socials, fomentant la marginalitat social o econòmica, i cada cop més cultural i d’immigració. Des del punt de vista de la mobilitat, un model especialització territorial, fomenta l’ús dels mitjans de transport de llarga distància privats, el transport públic es poc eficient per la baixa densitat d’usos, fent inviables o dificultant alternatives com anar a peu o en bicicleta.

La conseqüència social i econòmica d’aquest model, ha estat que s’han hagut de construir vies de comunicació ràpides i de gran capacitat, la via de cintura, i la constant adequació de la xarxa viària a creixents necessitats que, tanmateix, es col·lapsen sense remei a les hores punta. Amb les conseqüents ineficiències econòmiques per la despesa en la construcció, ampliació i manteniment de vies de comunicació costoses, la implementació d’una xarxa de transport urbà, per minimitzar les dificultats de mobilitat i els costos marginals que suposa per la població els temps de desplaçaments. Costos que són creixents, en la mesura en que s’incrementa el parc automobilístic, i per les deseconomies que resulta que una important població es desplaci diàriament per subministrar serveis per una població que, a la vegada, inverteix similars costos per a rebre-les.

Els pressupost teòrics, el funcionalisme, en que s’assenta aquest model entra en crisi quan es constata que davant la saturació de les xarxes de comunicació es topa amb la impossibilitat de millorar-les, sine die, donat els límits de l’espai per créixer més, i la creixent ineficiència econòmica de mantenir aquest model extensiu per la carestia dels preus dels mitjans de transport, el petroli, i la valoració dels costos marginals del transport en termes de benestar social: els temps de viatge, la decreixent qualitat dels serveis per la concentració i la congestió, a més del cost d’oportunitat de poder gaudir d’un altre model coherent amb les necessitats de la ciutat,

1.2-Nous plantejaments sobre Palma.

Palma, és la capitalitat de Mallorca no sols com a centre logístic on s’hi radiquen els centres de l’administració central i autonòmica, i de les principals empreses que marquen el ritme econòmic i financer de l’Illa, sinó també exerceix com a nucli organitzador del territori.

La tesi doctoral del professor Albert Quintana Peñuela (1975), parlava de la jerarquia dels sistemes urbans a Mallorca en què Palma n’exercia la capitalitat econòmica, social i cultural, marcant el ritme de la “modernització” del camp a les activitats urbanes. Vist des d’avui, la macrocefàlia de Palma apuntava a que, la Ciutat, volia constituir el nucli d’una àrea metropolitana en formació que abraçaria gairebé tota l’Illa. L’agosarada tesi del professor Quintana, ha triomfat finalment per damunt dels que creien que havia de corregir-se aquesta macrocefàlia impulsant nuclis competidors, com Inca o Manacor.

Al capdamunt, la pretensió de Palma fou imposada pel model territorial de l’etapa musulmana, en que Medina Mayurqa era capital d’un territori, els quals assentaments tenien justificació per a subministrar queviures i productes d’exportació al regne taifa. Res a veure amb el model bipolar que es dibuixava quan els romans fundaren Palma, a devora la zona humida, llavors albufera, del Prat de Sant Jordi, i Pollentia ciutat, llavors, vora la mar i de la primitiva albufera de Muro.

Avui, la ciutat de Palma exerceix totalment de metròpoli respecte la major part de l’Illa. Dues realitats determinants: la tipologia de població, l’economia i les realitats socials, són pràcticament equiparables a les de la Ciutat, tal vegada matisada amb l’emperò de certs pobles (més agrícoles) amb fort allau immigratori. La segona que les vies de comunicació ràpides que s’han construïts els darrers anys han reduïts les isocrones, ben bé, la meitat, de manera que els temps de desplaçaments dins de Mallorca, o dins de Palma, pràcticament són equivalents i, en tot cas, menors dels que es donen a capitals com Madrid o Barcelona.

A més, però, d’aquests raonaments historicistes, cal plantar-se cap on en dirigeixen les ciutats. D’un costat, la ciutat reforça la capacitat centrípeta en el seu territori d’influència, constituint megaciutats o, si més no, agrupament de ciutats menors que jerarquitzada per a una major, Palma al nostre cas, funciona a mode de xarxa en què cada nucli (poble o barri) tengui certa especialització funcional.  La segona, la ciutat és relaciona amb altres a nivell regional i global, amb les quals s’estableixen vincles de cooperació i competència. Els clústers, terme de la informàtica, aplicat a l’economia suposa sumar que empreses i iniciatives de territoris diferents sumen esforços per posicionar-se en els mercats,  arribant a més possibles clients. Però, al temps, cada oferta inclosa en el clúster és diferenciada i competeix, en potencials y avantatges comparatives, amb les altres per resultar més atractiva per a cada segment de demanda.

Les ciutats s’agrupen en clúster per atraure projectes i inversions foranes i per això les ciutats tenen que adaptar-se a les exigències de la demanda. Aquí, per exemple, fem un Palau de Congressos.

Però també, la ciutat té que esser eficient. La nova ciutat té que resoldre las necessitats socials de forma compatible amb reduir l’impacte ecològic. Això vol dir, contendre el creixement indiscriminat, que poc dur-nos a deseconomies, entre d’altres, perquè un excés de cel per ajustar-nos a unes exigències temporals, una moda, pot suposar deixar-nos fora del mercat davant un canvi de tendència. En segon terme, la ciutat ha de reciclar, metabolitzar el màxims els seus residus urbans i, també, les marginalitats socials, reestructurant barris i teixit econòmic marginal, tot cercant mecanisme d’integració efectiva en la dinàmica socioeconòmica de la ciutat, considerant la fragmentació de la ciutat (en barris, i les àrees metropolitanes en pobles) com un actiu que valorar en l’oferta global. Finalment, es important revaloritzar la ciutat existent, multiplicant l’ecoeficiència urbana, aprofitant al màxim les infraestructures que s’han anat conformant en la ciutat: infraestructures de comunicació, econòmiques, culturals i socials.

1.3-Alguns eixos a considerar en la revisió del PGOU de Palma.

Les xarxes de comunicació són el factor diferenciador que estableix la potencialitat del territori cap el creixement de l’economia, de la producció i distribució i de l’accés del consumidor als mercats, i també als serveis que fan possible l’eficiència del sistema, tan pel que fa a la dinàmica econòmica com al benestar de la població.

El segon, prendre consciència que a pesar de que per precipitació i sense un adequat anàlisi cost-benefici, ens ha arribat el metro de Palma, una vegada està en funcionament, aquesta infraestructura vertebradora ha de tenir gran protagonisme en la configuració del creixement de la Ciutat.

Tercer, que la dinàmica de les ciutats a nivell global afavoreix que a Palma es reservi una zona de parcel·lació urbana especial, on es puguin donar construccions singulars a escala local, però equiparables a complexes com la “city”, “la défènse”, o més proper, la zones del moderns gratacels a Madrid o de edificis singulars a Barcelona.

I quart, què es objecte específic d’aquestes al·legacions, cal fixar-se que el servei de la Justícia necessita d’instal·lacions adequades per a una gestió eficient i de qualitat. Convindria planificar una Ciutat de la Justícia.

2-L’OBJECTE DE LES AL·LEGACIONS.

2.1- La Ciutat de la Justícia.

Es tracte de centralitzar en un sol espai urbà tots els serveis de la Justícia a Palma.

Actualment els serveis de Justícia estan disseminats en diversos edificis que estan al ben mig de la ciutat: 1ª Instància i Social a Sa Gerreria; Instrucció i Penal a Via Alemanya; Fiscalia, a la plaça Berenguer de Palou; el Contenciós, a la plaça de Cort; el Tribunal Superior de Balears, a la plaça del Mercat; i d’altres, menors a altres instal·lacions disperses.

Les instal·lacions que  acullen els serveis de Justícia a Palma, no són adequades per la funció que presten, tal vegada amb l’excepció de l’edifici de Sa Gerreria (Jutjat de 1ª Instància) que han arribat a la seva saturació. D’altra banda la dispersió de les instàncies judicials en diversos edificis, allunyats uns dels altres, produeixen deseconomies pels continus desplaçaments de professionals fiscals, missers, procuradors, professionals col·laboradors, que es mouen entre uns i altres, invertint un plus de temps que a la fi encareixin els serveis de la Justícia. Una tercera dificultat, és la congestió en les instal·lacions, per la dificultat d’absorbir el nombre creixent d’usuaris, i respecte l’accés, als edificis, zones urbanes d’alta densitat circulatòria que no facilita arribar amb comoditat en transport públic i privat.

Dues conseqüències des del punt de vista de la planificació urbana: saturació de les àrees contigües en hores laborals i desertització funcional per les tardes i els cap de setmana. La segona, condemna de l’entorn del edificis judicials a l’aïllament comercial i social; una fractura socioeconòmica que adquireix rellevància si consideram que estan rodejats de zona comercial i de vitalitat urbana.

La proposta que planteja aquestes al·legacions és centralitzar els serveis de Justícia en un sol espai urbà i alliberar d’aquesta funció edificis, cèntrics d’apreciació urbana,  que poden posar-se a disposició del mercat, i alguns destinar-se a altres usos administratius.

2.2- La ubicació de la Ciutat de la Justícia.

L’abast de la Ciutat de la Justícia, un complexa d’edificis contigus per acollir uns serveis tan  essencials i importants per l’activitat econòmica i social de la ciutadania, i que suposa, segons algunes estimacions moviments pendulars, entre funcionaris, professionals i usuaris, de deu mil persones diàriament, té que ubicar-se en un espai suficientment ample i ben comunicat, tant per transport públic com per vehicle privat.

A l’hora de cercar l’emplaçament més idoni cal retrobar la reflexió que fèiem més enrere respecte la importància d’un transport eficient, ràpid i sostenible, tant des del punt dels costos d’explotació com ambientals, per una planificació urbana que respongui tan a les necessitats del present, com donar respostes a les del futur.

A Palma tenim un metro que, sense entrar en l’oportunitat i costos de la seva construcció, resulta ser una infraestructura excel·lent i que pot arribar a esser socialment rendible (baldament, tots els mitjans de transport públic són deficitaris) augmentant el nombre d’usuaris. D’aquí, que sembli adient que a la vora del recorregut de la línia s’ubiquin complexos de serveis administratius, comercials i d’oci que suposin l’ús intensiu d’aquest mitjà de transport que, amb prudència però també amb determinació, s’hauria d’anar allargant.

D’altra banda, tenim un polígon industrial, Son Castelló, que ja no està a les afores de Palma sinó que pot considerar-se està dins de la trama urbana, amb funcions terciàries més que industrials i que, en un alt percentatge, conté empreses comercials enfocades al consumidor minorista.

Aquestes dues consideracions ens fan proposar que la Ciutat de la Justícia es construeixi en la zona del polígon de Son Castelló que llinda amb el Camí dels Reis.

2.3 El finançament.

La proposta es canviar la qualificació urbanística del polígon de Son Castelló, cap a residencial i comercial. Potser no de cop, es possible que la zona més factible a curt termini, pel tipus d’activitat econòmica que hi ha actualment sigui el polígon comprés entre el Camí dels Reis i l’àrea esportiva.

En la meva opinió, s’hauria de canviar la qualificació a tot el polígon i establir un programa de vint anys per aconseguir la transformació total. En aquest temps, negociant amb els propietaris i ASIMA per impulsar l’aprovació de plans parcials de manera que les noves construccions començassin a curt termini.  Això, naturalment, suposa crear unes plusvàlues molt importants que haurien de finançar la major part de la Ciutat de la Justícia.

2.3.1 Els edificis alliberats.

Abans de continuar, argumentar que els edificis alliberats podrien ser, també, font de finançament, encara que ho seria a més llarg termini i no tots amb la mateixes possibilitats de venda. Els que podria tenir millor sortida seria Via Alemanya, que seria bo oferir-se a qualque gran magatzem de referència, pot ser alemany, que amb les facilitats necessàries, per exemple remodelació urbà de l’entorn, podria sentir-se interessat.

Ca’n Bauzà, és un edifici acaba de trobar la seva funcionalitat. Amb una ubicació privilegiada no té, en canvi masses possibilitats d’interessar ni com a centres de negoci o comercials, ni per residencial d’habitatges. En canvi dins l’hostaleria hi ha un segment, que són els Hostes, turisme de tipus alberg, poc exigent amb certes comoditats i “glamour”que sí requereix ubicar-se ben al mig de la ciutat i que bé podria per la seva instal·lar-se a Ca´n Bauzà.

Respecte l’edifici de Fiscalia, a la plaça Berenguer de Palou, sembla que podria tenir sortida per a residencial, comercial o per a centre residencia de majors. Residència urbana que sembla que és una necessitat creixent, quan les residències per a majors situades fora ciutat encara que tenguin espais verd, no arriben a solucionar el problema de solitud i l’aïllament de l’entorn social.

L’edifici que podria continuar amb la seva funció administrativa seria Sa Gerreria. Construït fa poc anys, té una estructura apropiada per acollir serveis administratius. Crec que seria una bona ubicació per centralitzar l’administració dispersa del Consell.

En efecte, les dependències administratives del Consell fora de la seva seu a Palau Reial, estan repartides en diversos edificis al carrer General Riera. Son instal·lacions antigues, pensades per usos molt diferents de llar d’infants i llar d’ancians. Alliberades d’ús administratiu, els recintes podrien tornar, parcialment, a la seva funció original de residència. Les dues parcel·les tenen espai suficient per poder construir edificis moderns, funcionals mantenint, inclús les construccions actuals. La iniciativa privada estaria interessada en promoure residències per a majors, donat el mercat creixent en aquest segment assistencial i la ubicació cèntrica que no aïllant als majors del teixit sociocultural de la ciutat.

2.3.2 El nou complexa de serveis.

La Ciutat de la Justícia a banda dels serveis administratius, propis de la funció judicial, suposaria construccions d’equipaments en oficines professionals, cafeteries, i a més, la possibilitat d’un centre comercial de mitjana dimensió. En aquest sentit i per dotar de més atractiu, podria cercar-se d’una tipologia diferent a la resta del que existeix a l’Illa.

La capacitat de negoci que té aquesta requalificació pot ser canalitzada des de l’Ajuntament, amb negociació amb els propietaris del solars afectats i la pròpia ASIMA, de manera que part de les plusvàlues generades reverteixen al municipi finançant la construcció de la Ciutat de la Justícia i vitalitzant una zona d’un potencial de creixement increïble.

La tendència que es dóna a les ciutats que s’estan posicionant en el món com a ciutats globals, és la convivència de districtes moderns i singulars dins de l’abast de les ciutats, en espai allunyats del nucli central, tot cuidant de preservar els centres històrics.

A Palma, i la seva àrea metropolitana que a mig termini abraçarà la major part de l’Illa despassant el milió d’habitants, té capacitat per acollir un polígon singular amb edificacions de referència, on la gent hi vulgui viure i fer negocis.

Al polígon de Son Castelló, suficientment allunyat del centre de Palma com per a no rompre l’Sky line de la Ciutat, poden autoritzar-se edificis mitjanament alts, vint-i-cinc plantes (que minimitzen costos i maximitzen beneficis), amb plusvàlues que constitueixen estímuls per convèncer a inversors estrangers de participar-hi.

L’atractiu de negoci bé donat perquè si la nova Ciutat de la Justícia es construeix de forma permeable amb l’entorn, el flux de persones pot allargar-se més enllà de les hores d’activitat laboral. Es tracte, d’aprofitar la infraestructura d’excel·lència que significa el metro, i les infraestructures socials pròximes, la Universitat i Son Espases, per estimular l’interès residencial per al personal adscrit al Centre, i residencial d’apartaments per a estudiants i professors que amb la zona esportiva propera del complexa esportiu Príncep d’Espanya, els suposaria un alt valor afegit. I encara més, si es focalitza reconvertir el complex de Prínceps d’Espanya en centre d’Alt rendiment, amb noves zones esportives guanyades a l’espai industrial, això a més incrementaria l’interès com a producte turístics per a esportistes. Essent més ambiciosos, el projecte continuaria unint el complexa de Prínceps d’Espanya amb a Son Pardo i Son Hugo, amb trama urbana on seria possible una zona residencial d’alt nivell.

2.3.3 Traslladar les activitats industrials.

Al llarg de l’execució del pla, a les empreses de tipus “industrial”, val a dir aquelles que no venen al consumidor final, empreses de transport, missatgeria, fabricació, etc. Se’ls hauria d’oferir sòl industrial. I finançament pel trasllat en condicions atractives, sense però càrrec pel consorci que impulsi la transformació de Son Castelló. Pot ser, una ubicació possible seria la carretera de Manacor, entre Son Ferriol i les costes de Xorrigo.

2.3.4 Implementació.

La fórmula que pareix adient és la que preveu la legislació urbanística per casos de la gestió dels plans parcials: les Juntes de Compensació.

No conec els detalls de com s’ha fet en casos similars en altres ciutats, quan ha estat la iniciativa pública la que a empès la redacció de plans parcials, però el cas de Barcelona, amb el Fòrum i les transformacions relacionades a la transformació olímpica, coordinació entre iniciativa pública i privada, entre donaren com a resultat beneficis per la ciutat i per la inversió privada.

Està clar que estam al mig d’una crisi i que les expectatives a curt termini no són bones, però vull plantejar una reflexió.

El crèdit està aturat perquè hi ha pocs diners i aquests no troben ofertes solvents on invertir. També és cert, ho sospitam al manco, hi ha diner privat que està aturat pendent d’un canvi de tendència, que no es dóna perquè per les polítiques restrictives dels governs no afluixen. Aquesta és la realitat que desanima al dia d’avui.

A l’altre costat, tenim la necessitat de moure l’economia. Per créixer i crear ocupació, fan falta projectes amb visió i sòlids, que siguin rendibles pels inversors. I projectes agosarats tenen el poder de comminar consensos socials, complicitats que es donen quan se sap transmetre que s’està configurant el futur.

El projecte de reordenació del polígon de Son Castelló tal vegada, com s’ha assenyalat una tercera part (30 Hees), suposaria tanca la trama urbana de Palma, que ara es xapa entre la carretera de Sòller i la de Bunyola, recuperant-se aquest espai per la ciutat generant economia d’abast local, de consumidor final, a més de millorar infraestructures essencials que ara es presten en instal·lacions deficients.

L’inversor té que està interessat en invertir allí perquè el propietari de sòl industrial, que formarà part de la Junta de Compensació, haurà d’esser també el promotor, de manera que una parts important de les plusvàlues s’hauran invertir en la promoció pròpia i en la construcció dels equipaments propis, de les previsions d’un Pla Parcial, més la projectada Ciutat de la Justícia que, a diferència d’altres de l’estat, han de dissenyar-se com edificis ecològics i austers, perquè la singularitat i l’ostentació, si n’hi ha d’haver, ha de concentrar-se en construccions innovadors i preus competitius, que acomplesquin aquells requisits que un mercat immobiliari selectiu i a la baixa es capaç d’absorbir.

Per això estam proposant que en el polígon, s’arribi a altures que facin competitius els habitatges de venda o de lloguer, així com una gran versatilitat de disseny, tot cercant que el nou districte residencial i d’equipaments estratègics, la Justícia ho és, puguin assolir altures importants. Tot això en un conjunt urbanístic de zones esportives i, perquè no, làmines d’aigua que ajudin a recrear un paisatge urbà diferenciat. La clau de la realització del projecte està en la negociació amb els propietaris dels solars, el paper de la pròpia ASIMA hagi de jugar. És ben cert que la requalificació del polígon té que està lligada a la constitució de la Junta de Compensació, i la fixació del sòl, que haurà de ser a preu de mercat si el propietari s’incorpora a la Junta de Compensació, o valorat lleugerament per damunt si decideix vendre, però de cap manera es podrà valorar a preu de mercat una vegada aprovada la requalificació del sòl.

Aquí sí, serà molt important la negociació i serà important tenir referència de com s’ha negociat a d’altres ciutats que s’han proposat transformacions urbanístiques a curt termini.

En quant la inversió, el finançament pot interessar al mercat internacional, però també pot esser d’interès pel privat, empreses instal·lades a les zones de reconversió que poden voler participar com a promotors mobilitzant-se per aconseguir recursos.

L’altra part fonamental, naturalment, és l’administració promotora que participaria en la Junta de Compensació, com a Consorci, aportant la requalificació del sòl i garantint que actuarà d’impulsor i velarà perquè el ritme d’execució de les obres s’ajustaran als terminis que siguin acordats, donant seguretat que no hi hauran desfases que serien negatius per l’explotació comercial del nou conjunt residencial i comercial.

3- REFLEXIONS FINALS.

Enllaçant amb les reflexions que fèiem sobre la ciutat, Palma ha d’assumir la capitalitat de l’Illa perquè les ciutats i els territoris s’identifiquen a través de les relacions, dels fluxos, que es produeixen entra elles, en una simbiosi de complementarietat.

Rere l’urbanisme funcionalista del zonning, el posmodernisme tractà de recuperar l’ànima de la ciutat, i s’implementen Plans Especials amb l’objecte de rehabilitar barris degradats als cascs històrics, Sa Calatrava, el barri de pescadors del Puig de Sant Pere, i Es Jonquet. Es tracte de resoldre la discriminació socioeconòmica, urbanística, que havia suposat la política de planificar nous assentaments socials a la perifèria, la zonificació funcional, desertitzant els centres tradicionals i degradant-los. La peatonització, l’embelliment de façanes, la museïtzació de la ciutat, redescobrint  de l’herència que ha deixat el passat històric, les arrels del nostre urbanisme, posant en valor allò propi i diferencial que ens identifica, se tomen els edificis que tapen la visió de les morades a les avingudes.

Avui l’urbanisme gira vers alguns conceptes axials: L’ecologia, el respecte a la natura que ens mostra el camí de l’equilibri entre funcionalitats, internes, i com a ens global en quant el posicionament en el marc regional de referència, i la ecoeficiència. De forma que la ciutat, no sols ha de respondre a les necessitats dels ciutadans que l’habiten sinó, també, dels que hi depenen funcionalment d’ella, l’àrea metropolitana, Mallorca al nostres cas. Però a més s’ha de parar interès  en la interacció global perquè, Ciutat,  com a ens econòmic necessita està posicionada al mercat global per atraure economia, fluxos financers a la nostra regió.

El model urbà obert, que s’imposa en la nova ciutat, proposa canals per superar la contradicció intrínseca entre la rigidesa del models urbanístics, necessàriament els plans d’ordenació urbana són tancats, i la necessitat de concebre-los des d’una òptica d’oportunitat, amb certa autonomia i flexibilitat de relació amb la iniciativa de promoció privada.

Conceptes com el de governança o el empowerment, arriben a la socio-urbanística per donar cabuda a nous fluxos de decisions que es tenen que produir en forma multilateral i multidisciplinar, donant vitalitat a les opinions veïnals en relació amb la qualitat de la vida ciutadana, i al paper de la ciutadania en la construcció de la ciutat.

Finalment, tot això, sens oblidar que la immersió en la tecnologies de la informació i la comunicació, la xarxa Internet, determina els hàbits i costums de la població. La universalització de l’ús dels terminals de connexió a Internet, la capacitat de tenir tota la informació a l’abast, facilita que els ciutadans prenguin decisions en temps real, immediates, configurant-se fluxos de mobilitat no previstos que poden establir-se i desestructurar-se en poc temps, i això afecta a la planificació de les  funcionalitats urbanes. La planificació urbanística tendrà que assumir certa dosi de versatilitat, certa possibilitat d’urbanisme d’oportunitat, preveient instruments que permetin la flexibilitat, quan aquesta sigui precisa perquè es presentin iniciatives socialment acceptades i econòmicament viables.

Tot aquest conjunt, i més, de condicionants conformen el panell de consideracions a tenir en compte a l’hora de planificar la nova ciutat.

 Xavier Cassanyes, 21 de maig de 2012. 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s